L’ensenyament de la Història als anys vuitanta (1981-1990)

El retorn de la democràcia i la recuperació i conformació del nou marc constitucional van permetre una millor aplicació de la Llei General d´Educació, la renovació dels programes i el traspàs de les competències educatives a les tot just creades Autonomies.
Els Programes Renovats de l’inici dels anys vuitanta afavoriren el desenvolupament de nous aspectes metodològics i establiren “nivells bàsics de referència” que facilitaren el control del rendiment. La LOGSE (1990) completaria finalment el procés de transformació d’un sistema educatiu que, des dels anys setanta, transità d’un model tradicionalelitista a un model plenament tecnocràtic i de masses centrat en l’ampliació de l’escolaritat obligatòria fins als 16 anys, l’organització comprensiva amb progressiva diversificació, l’ordenació crítica dels coneixements i la generació de valors ciutadans i democràtics.
La Història escolar d’aquest període combinà aspectes tradicionals (sobretot pel que fa a enfocaments historiogràfics i finalitats socioeducatives) amb la incorporació d’innovacions psicopedagògiques i l’aprofundiment en nous temes, molts d’ells relacionats amb l’àmbit local i/o autonòmic.