La Història escolar a l’inici del segle XX (1901-1923)

Des de la perspectiva educativa l’entrada en el segle XX es caracteritza per una presa de consciència sobre la penosa realitat del sistema educatiu espanyol i la defensa d’una clara orientació reformista. Es constata la deficitària situació de l’ensenyament primari i es reafirma una profunda confiança en l’anomenada re-generació pedagògica. Fites destacades d’aquesta nova trajectòria seran la creació del Ministeri d’Instrucció Pública i de la Dirección General de Primera Enseñanza, l’establiment del pagament als mestres per part de l’Estat, la reordenació dels programes escolars, l’ampliació del període d’escolaritat obligatòria, la reorganització dels estudis de Magisteri, l’avanç en la graduació escolar i la consideració de l’escola com a centre d’acció social i de formació cívica.

En aquest nou context regeneracionista, l’assignatura de Geografia i Història adquireix una major rellevància pel seu potencial cívic-patriòtic i, per primera vegada, passa a estar present en tots els graus de l’ensenyament primari.